La Por / El Miedo

Sovint pensem que quan parlem de por ens referim a una emoció experimentada per nens, res més allunyat de la realitat, els adults experimentem, inclòs més pors que els infants, moltes vegades pors similars, com la por a la foscor, per exemple.

La por és una emoció que l’esser humà, i d’altres mamífers, experimenten quan es troben en una situació desagradable. En aquestes situacions l’ansietat passa a dominar-nos davant una percepció de perill, real o imaginaria, tot i que la persona l’experimenta com a real. La màxima expressió de la por, és el terror, situació que es pot experimentar quan la sensació de por ens fa perdre tot tipus de control sobre el nostre comportament.

Davant de la situació que ens provoca por, l’esser humà acostuma a fugir. No tota ansietat es dolenta, habitualment ens ajuda a estar alerta i concentrades, constitueix un mecanisme de supervivència i de defensa, per exemple si un nen té por a caure evitarà apropar-se a llocs dels quals és pugui precipitar. Però que passa quan una conducta d’evitació comença a provocar un desordre greu en la teva vida?, per exemple, les persones que tenen por a conduir, i potser per arribar a la feina cada dia els hi és necessari, o bé la persona que té por a les agulles, i realment tenen problemes quan han de fer-se una analítica o sotmetre’s a una intervenció quirúrgica.

Quan és dona aquesta situació, en la que l’ansietat i la por persisteixen, i provoquen una greu distorsió en la vida quotidiana de la persona, estem parlant de Fòbia.

Quins són els indicadors davant dels quals hem d’estar alerta?. Les fòbies solen manifestar-se mitjançant el temor irracional i incontrolable cap a una persona, objecte o situació. Generalment la persona que passa per aquesta situació reconeix com a excessius o irracionals, i no justificats els símptomes que presenta.

En quant als símptomes físics, els més comuns acostumen a ser: taquicàrdia, sudoració, tremolors, dificultat per parlar, sensació de mareig, malestar a l’estomac, i altres signes propis de l’ansietat.

En nens hem d’estar alerta davant els següent signes: una actitud massa apegada, impulsiva o distreta, moviments nerviosos, problemes per quedar-se dormit, o dormir més del normal, mans sudoroses, ritme cardíac i respiració accelerada, mareig, mal de cap, mal d’estomac.

En aquests casos, tant en nens com amb adults, la millor opció per tal de superar aquesta por / ansietat, la millor opció és realitzar algun tipus de teràpia psicològica.

Tipus de Fòbies: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Fobias

Paqui Martín

Psicologa de PsicoEspai

¿ CÓMO DISFRUTAR LA VIDA EN PAREJA DE MANERA PLENA?

Es realmente difícil encontrar una pareja que nos complemente 100% y que nos aporte aquello que necesitamos, sin caer en disputas, riñas cotidianas, en ocasiones tonos de voz poco adecuados e incluso conductas impulsivas de crispación.

En muchas ocasiones, es una buena opción asistir a un especialista en terapia de pareja, para proporcionarnos las herramientas que cada miembro necesita para mejorar la relación y vivir la vida en pareja de una manera placentera y disfrutar de ella.

Desde Psicoespai, creemos que una pareja para que funcione de una manera sana, ha de tener cubiertas tres áreas importantes de manera continua al largo de la relación y de manera recíproca, es decir, ambos miembros de la relación han de dar y recibir. No entraré en el debate de si un cónyuge da más que recibe, sino que lo importante es “ si realmente lo que da a la otra persona es aquello que ésta necesita”.

Una pareja funcional, no ha de tener una vida sexual muy activa, ni ha de estar de acuerdo en todo, ni ha de vivir un eterno romance durante toda su relación, sino una pareja completa se nutre de las siguientes áreas:

1. EROS → se trata del ingrediente más romántico y erótico. Es dónde cobran vida, el deseo sexual, el enamoramiento, el descontrol. Normalmente la mayoría de las personas inician su noviazgo por este área, ya que es la que primero se descubre, pero por si sola, no va a ningún sitio, ya que con el tiempo la intensidad disminuye y puede llegar a crear una crisis en la pareja.

2. PHILIA → se trata de la parte más simpática de la relación, tiene mucho que ver con la amistad, con la sinceridad, el sentido del humor y los buenos momentos. Cobra especial protagonismo la comunicación y el espíritu de la evolución, puesto que el Eros pierde intensidad, la Philia cada día crece más.

3. ÁGAPE → se trata de la parte más limpia y pura del amor, és aquella que tiene que ver con los sacrificios voluntarios que hacemos por nuestra pareja con sumo gusto y sin esperar nada a cambio. Lo hacemos porque el bienestar del otro, es nuestro bienestar.

Es muy importante que las tres grandes áreas esten latentes en una relación de pareja para que funcione de manera adecuada, cualquier desequilibrio, ya sea porque una de ellas esté ausente o bien porque uno de los miembros no participa en él, provoca grandes crisis en la estabilidad de la pareja.

Como apunte final, me gustaría comentar que la pareja perfecta no existe, si es cierto, que para llevar una vida cómoda y una relación agradable hemos de hacer lo posible para ir-la construyendo día a día.

Espero que les ayude,

                                                                                                               Isabel Verdejo Melero

                                                                                                                 Psicóloga Clínica

El Vol de la Papallona

Us deixem es següent capítol sobre la reflexió en quant a la mort.


Esperem que us agradi.


http://xtvlblocs.cat/elvoldelapapallona/2011/11/02/capitol-5-em-vull-morir-2/

La Parella al Nadal

Al Nadal, així com durant les vacances d'estiu, la relació de parella passa, habitualment, per un moment critic. Tothom té una idea preconcebuda sobre el que han de ser les festes de Nadal, pau, amor, felicitat, amb la família; però aquestes poden distant bastant del que es la realitat del nostre dia a dia.

Sovint les situacions són una mica forçades, dinars familiars amb persones que et no ve de gust veure, o amb qui no tens bona relació, situació que pot empitjorar si a més es tracta de la família política. Arribant fins i tot a discussions, o problemes greus de relació, enveja, gelós, critiques, rengunies, etc., problemes que poden provocar més xocs entre els membres de la família que potser fa un any que no es veuen.

Tot això pot provocar problemes innecessaris a la parella.......

Tot està perdut?

No gaudim del Nadal?

És difícil solucionar tots els problemes familiars per un dinar o sopar al Nadal, però si que podem preparar la parella per afrontar una situació difícil, en una o dues sessions, en teràpia, es poden donar pautes d'actuació / comunicació, per a que la parella no surti perjudicada de les “qüestions familiars”, en aquestes dates.

Recordeu a més podeu seguir unes senzilles indicacions per no caure en una  dinàmica que desencadeni un problema de parella:

-        Distribuir el temps entre les dues famílies, el més equitatiu possible.

-        Tot i ser unes dates molt familiars, dedica temps a cuidar la parella.

-        Recorda que tot i ser una època difícil, estar amb la família, pot ser un reforç positiu, i no una situació a evitar.

-        A vegades s'ha de fer “el bon ambient”, i somriure al sogre, o la cunyada, encara que no sigui la teva persona preferida al món, al cap i la fi, es part de la família. Positivitza / relativitza les coses.

-        Cuidat de no tenir frecs per culpa dels demés, la parella ha de tenir un bona comunicació assertiva, per fer-hi front, no traspassis els problemes familiars a la parella.

-        A l'hora de fer regals o rebre'ls, a vegades es complicat......, fes un gran somriure.

Pense-ho-hi, i gaudiu del Nadal!!!!!!!!

Que passeu un Bon Cap d'Any.




Paqui Martín
Psicologa de PsicoEspai

¿HABRÉ COMPRADO EL JUGUETE ADECUADO?

Ya están aquí las Fechas de la “ Felicidad, la Solidaridad y la Generosidad”... unas fechas que están teñidas de blanco y están dedicadas a los más pequeños, a aquellos que aún mantienen viva la llama de la Inocencia y la Ilusión.

Es cierto que en la Navidad es cuando más juguetes se les regala a los pequeños y por ello desde Psicoespai, les ofrecemos algunos consejos para aquellos padres o familiares que quieran una saludable recomendación.

• Un juguete educativo, no es sinónimo de juguete aburrido. Muchos padres, consideran que los regalos son para disfrutar y creen que aquellos que tienen fines más pedagógicos restan diversión.

• Hay juguetes para todos los bolsillos, por tanto, no hace falta que gasteis mucho dinero en juguetes o juegos que tienen un coste demasiado elevado, dado que el mercado y la competencia nos proporciona mucha diversidad de precios y regalos.

• Las edades recomendadas que aparecen en las cajas de los juguetes, son orientativas y muy útiles cuando los niños/as a los que se le quiere comprar el juguete tienen una edad entre 0 y 8 años, ya que a esas edades la elección pesa en los padres; pero cuando se trata de juguetes para edades superiores, los pequeños ya tienen criterio suficiente para proponer sus preferencias.

• Tened especial cuidado con los viedeojuegos y los regalos que suelen crear una adicción en los más pequeños. Recordad que hay muchos obsequios que es importante que sean usados con un control estricto por parte de los adultos. Es imprescindible, que en este punto, les aconsejamos que pongan horario y limites a sus hijos sobre el tiempo que dedican a esta actividad.

• Para aquellos juguetes que son para bebés, tened cuidado con los materiales y piezas pequeñas, es importante tener en cuenta que cuando los niños son muy pequeños, están empezando a conocer el mundo que les rodea y lo hacen tanto con la boca como con el tacto.

• Recordad que cualquier juguete puede ser el adecuado para vuestros hijos/as, si implica que desarrollen creatividad, que creen un ambiente de ocio y diversión, que aprendan algo nuevo... pero lo más importante es que aprendan a compartir no solo los juguetes con vosotros, sino que aprendan que también los mayores podemos jugar con ellos y pasarlo bien... con todo esto, desde Psicoespai les deseo unas FELIZES FIESTAS y les animo a que compartan y disfruten tanto de los regalos como de sus hijos y de aquellos momentos dónde enseñamos y aprendemos junto a los más pequeños.

FELIZ NAVIDAD!!!!!!!

                                                                                                           Isabel Verdejo Melero

                                                                                                             Psicóloga Psicoespai

El Vol de la Papallona

Us deixem es següent capítol sobre la reflexió en quant a la mort.


Esperem que us agradi.


http://xtvlblocs.cat/elvoldelapapallona/2011/10/26/capitol-4-conviure-amb-la-mort/

El dol com adaptació a una nova etapa en la vida

Tothom passa per diversos processos de dol durant la seva vida, no és més que un procés d'adaptació emocional que segueix a una pèrdua.

Històricament el dol s'ha lligat a la pèrdua d'un esser estimat; però el dol es pot donar en diverses situacions, davant la pèrdua de la feina, d'una relació, d'un animal, un trasllat a un altre domicili, etc., qualsevol situació que signifiqui un lligam emocional per la persona.

El procés de dol es realitza adaptant la nostra vida, en la dimensió física, cognitiva, filosòfica i conductual, iniciant una nova etapa. Aquesta adaptació es realitza de forma natural, passant per diferents fases, tot i que, de vegades, alguna d'aquestes fases és pot complicar, implicant un procés de dol, que anomenem, patològic, bloquejat o complicat.

Aquest procés pot durant des de dies a diversos mesos, dependrà de la dimensió que li donem a la pèrdua, i de les nostre habilitats per afrontar l'inici d'aquesta nova etapa.

Habitualment es descriuen 3 fases en el procés de dol:

1. Fase inicial o de negació, és una reacció normal, que sorgeix com a mecanisme de defensa, fins que aconseguim assimilar el xoc. És caracteritza per una tristesa extrema, i la negació del fet.

2. Fase aguda, aquesta és caracteritza pel dolor a la separació, és una fase de ràbia, cap al món en general, fins que mica a mica es van dissolem els lligams que ens unien a la situació.

3. Fase de resolució, és caracteritza per una reconnexió a la vida quotidiana, estabilització, tot i existir, encara, un petita tristesa o nostàlgia.

Per completar el procés de dol, la persona ha de realitzar 4 tasques:

a. Acceptar la realitat de la pèrdua

b. Experimental la realitat de la pèrdua

c. Sentir el dolor i totes les seves emocions

d. Adaptar-se a un nou ambient, aprenent a viure en una nova etapa de la vida.

Hem de tenir en compte que un procés de dol patològic es basa, majoritàriament, en la no acceptació, o la no adaptació, aquesta nova etapa de la vida. En aquests casos la elaboració del dol pot representar un greu problema per la persona, sumint-la, inclòs, en una depressió, per aquest motiu es molt important detectar el problema, i acudir a un professional de la salut per rebre les indicacions correctes.




Paqui Martín
Psicóloga de PsicoEspai