Avui dia cada cop més ens trobem amb famílies en les quals la parella pràcticament a desaparegut, la parella s’aguanta o sobreviu, fins que no es pot més, i llavors arriba la separació.
Que està passant?, el model de família nuclear s’ha tornat una utopia?, o es que mai ha existit?
Cada cop escoltem més que l’estrès, la feina, massa responsabilitat, massa atenció als fills, etc., mica a mica va distanciant a la parella, arribant, algunes vegades, a ser pràcticament desconeguts.
La veritat es que cada família és única!
Es cert que amb l’arribada dels fills, l’atenció, sobretot els primers anys, es centralitza en el benestar d’aquests, deixant una mica de banda la parella, i fins i tot, algunes vegades, a un mateix. Per aquest motiu hem de ser molt curosos amb la nostra parella, durant aquest període, hem d’intentar mantenir el màxim possible la quotidianitat de la parella, està clar que moltes coses canviaran, però això no ha de servir d’excusa per trobar moments d’intimitat, de donar afecte, etc.
Tot canvia amb els fills
Quan planifiquem tenir una família hem de tenir en compte aquest fet, i planejar una mica com volem que siguin les coses, per després no trobar-nos amb sorpreses. Algunes parelles arriben a teràpia per preparar-se per ser pares, i, des del punt de vista professional, creiem que és tracta d’una mesura molt bona per prevenir problemes. Ningú ens ensenya a ser pares, els nens no arriben al món amb un manual d’instruccions.
La comunicació part fonamental d’aquest procés
El que sempre haurem de tenir present és que una bona comunicació en la parella es fonamental. Parlar dels petits problemes que van sorgint, arribar a acords, mai suposar que es el que vol dir la teva parella o el que pensa, etc. El millor consell per dur a terme una vida en parella sana, hi hagin o no fills, és mantenir una comunicació fluida, i assertiva.
Paqui Martín
Psicologa de PsicoEspai
No hay comentarios:
Publicar un comentario